La presentació de la nova candidatura que encapçalarà (o així ho sembla) en Pep Masó va ser una demostració dels paràmetres en els que es mou: d’una banda, el pensament místic i quasi religiós; de l’altra, els interessos més prosaics.
L’"Assemblea per a l’exposició de principis i objectius del projecte de grup electoral ciutadà" -la resta de grups no deuen ser ciutadans i ciutadanes¡¡- portava per títol: "TOTS PER UNA ARGENTONA PER A TOTS". Dues vegades TOTS. Genial. Els experts en màrqueting i comunicació política diuen que en política no s’ha d’utilitzar MAI la paraula TOTS, principalment perquè és impossible satisfer a tothom, perquè qualsevol decisió que es prengui sempre tindrà gent a favor i gent en contra. I això passa sempre i no només en política: també en un club esportiu, en una comunitat de veïns, etc..
Es tractava de parlar dels principis (7) i objectius (també 7) d’aquest nou (sic?) grup electoral . Uns principis i objectius molt sovint obvis, però sempre amb un cert tó místic i religiós: per exemple, "L’exercici de la política ha de ser entès com un servei a tots els vilatans", per cert suposem que a les vilatanes també, oi?; o bé, "En el comportament i l’actitud dels membres ha de primar criteris d’altruïsme i solidaritat, sense perjudici dels d’eficàcia", per cert són possibles els primers sense l’eficàcia i l’eficiència??.
Tanmateix, n’hi ha alguns que arriben a molt elevades cotes de misticisme religiòs. La qual cosa és molt lloable i respectable, tot i que estaria bé que ens expliquessin com ho pensen fer en concret, tenint en compte que la teoria pot ser molt maca però cal saber portar-la a la pràctica, suposant que sigui possible¡¡¡. Alguns exemples especialment significatius en aquest sentit són: "Tota la gestió municipal ha de tenir com a principal objectiu afavorir els interessos del màxim nombre de vilatans (i les vilatanes?). Volem tenir sempre present, però, que aquests interessos no poden anar en contra ni menystenir els interessos que puguin tenir una minoria, si en són una part essencialment afectada"; "La gestió municipal ha d’estar oberta a la voluntat popular en qualsevol moment del seu procés", que potser vol dir una política de referèndums continus??; "La resolució dels problemes dels vilatans (i vilatanes, oi?) és una prioritat, i no pot ser demorada injustificadament pels reglaments, normes o protocols administratius"; "Obtenir un govern municipal amb la màxima participació de totes les forces polítiques".
Però, com que en aquest cas el misticisme religiòs va lligat als interessos més prosaics, l’acte començava amb un ressopó i acabava amb un brindis per a les vacances, òbviament a Can Baladia¡¡¡. Així, abans de res ja es deixa clar que, almenys per a alguns dels impulsors d’aquest grup, no hi ha diferència entre la política -encara que sigui mística i religiosa (sic?)- i els negocis -gastronòmics i immobiliaris-. Al contrari, es deixa clar A LA PRÀCTICA que una cosa i l’altra sembla que aniran agafadetes de la mà, o encara diriem més sembla que es confondran, que seran una mateixa cosa. Curiosament, o segurament no, als principis i objectius del grup abans esmentats no hi ha NI UNA SÓLA referència TEÒRICA a les relacions que hi haurà entre política i negocis, entre política i promoció immobiliaria. Preguntem-nos perquè??.
[@more@]